EL SOMNI DE MIRÓ
RESUM
El jove Juan Miró
vivia a París, una ciutat que cada dia es feia més gran. Joan recordava amb
enyorança Barcelona.
A en Miró li
agradava molt mirar el cel. Es passava hores observant les constel·lacions i
les estrelles. Desitjava arribar a ser pagès i poder lliurar el cel.
Malgrat tot, sabia
que seria un somni gairebé impossible de realitzar, a més, tampoc no havia
provat mai de pintar un cel tan gran. Es passava hores tancat en el seu estudi
cavil·lant sense trobar cap solució. Però vet aquí que finalment se li va
acudir la idea de cobrir tota la teulada amb teules de color blau.
Les taules eren
d’un blau intens i meravellós. En Joan Miró va enfilar-se encara més amunt per
comprovar si allò semblava un cel...
-És massa petit!
Més aviat sembla una piscina sense aigua! Va exclamar.
Decebut, va baixar al seu estudi i es va asseure en el balancí amb les celles
frunzides per reflexionar.
Havia d’esbrinar
una altra manera de crear un cel. El seu cap semblava una olla de pressió de
tant rumia fins que...
- Ja ho tinc !
SI VOLS SABER EL QUE PASSA HAURÀS DE LLEGIR EL
LLIBRE, ESPER QUE VOS AGRADI!
OPINIÓ
M’ha agradat molt, es divertit, creatiu, trist, imaginatiu,
interessant...Es un conte que expressa moltes emocions.
El
conte representa aquesta obra de Joan Miró:
Aquí teniu dos vídeos per si voleu saber més coses d'aquest pintor, obres i una mica de la seva vida:
Maria Antònia Moyà. 5è A.
_______________________________
Moltes gràcies Maria!
Una recomanació ben interessant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa un comentari! La teva opinió ens importa molt! Gràcies!